Feminisme: ser o no ser, aquesta és la qüestió

No acostumo a publicar la meva opinió sovint enlloc. Si més no, la opinió personal que va més enllà de si un llibre m’ha semblat bo o no, o de si una pel·lícula val (segons el meu qüestionable criteri) els vuit euros que costa l’entrada al cinema.

Però quan ho faig, quan dono la meva opinió obertament i, encara més, quan la dono per escrit, és perquè alguna cosa em motiva prou com per decidir que pot importar a altra gent.

Ahir vaig assistir al Club de Lectura Feminista de la Tribu que a Barcelona es fa a la llibreria Malpaso un cop al mes. I, és clar, va sortir el tema de Paula Echevarría. L’actriu es va manifestar ahir, si no m’equivoco, amb un discurs que vaig trobar força acceptable fins que va pronunciar la (per a mi) lapidària sentència “No es ser feminista. El querer ser válida, el querer tu trabajo y tu posición, además de querer a la persona a la que tienes al lado no es ser feminista, es querer ser persona”. Precisament, estimada (o no) Paula, això mateix és ser feminista.

Grace Paley diu al seu conte/article Ampliando los límites de la acción:
“¿Cuál es su definición de feminismo?
Cualquier definición debe emplear la palabra “patriarcado”. Si eres feminista significa que sabes que lo normal durante varios miles de años ha sido que los hombres se adueñen del destino de las vidas de las mujeres, y que eso no es natural. Es una forma antinatural de organizar la vida en la tierra. El feminismo no consiste en hacer una lista de prioridades y de opresiones, sino en exigir cambios a una escala aún mayor, situando las vidas de las mujeres en el mismo plano central que para la mayor parte de los radicales ocupan la clase o la raza, y mostrando cómo se relacionan.”

És força (molt) increïble com es pot ser tan concís i clar en una definició. És probablement la definició més lúcida que he llegit mai del feminisme.
Perquè tot i que el discurs d’Echevarría era ben intencionat, ha fet més mal que el bé que han pogut fer 10 llibres feministes que s’han publicat aquest any (o 400, com encertadament va dir una companya meva del Club de Lectura Feminista). Perquè quan semblava (o a mi m’ho semblava), que el terme “feminista” s’estava començant a entendre, sentir un discurs així et fot una hòstia que et tira a terra. Perquè a dia d’avui és trist que no s’hagi entès -o no s’hagi volgut entendre-, que el feminisme no és el contrari del masclisme.

Després de la definició de Paley no puc afegir res més, però em sembla que dones com Echevarría, sense voler, es tiren pedres contra el seu propi teulat. Entenem que és una dona que encaixa perfectament als cànons del que la societat patriarcal pot entendre com a “la dona perfecta”: guapa, estilosa, presumida, llesta (però no un llest “amenaçant”, com d’altres), dolça… No fa, com Virginie Despentes, un discurs escrit des de “la fealdad, y para las feas, las viejas, las camioneras, las frígidas, las mal folladas, las infollables, las histéricas, las taradas, todas las excluidas del gran mercado de la buena chica”, això està clar.

Però el que hauria de quedar clar és que ser dona i no ser feminista és com ser homosexual i homòfob, una contradicció que només fa que fer-nos mal a nosaltres i a les nostres -mares, àvies, filles, cosines, germanes, nétes-, perquè és molt fàcil i bonic deixar que lluitin pels teus drets, però si has decidit no col·laborar, com a mínim, no ajudis a caure.

-Wild

Victòria Quingles brilla a la presentació del seu primer disc Nuredduna

sin título-10.jpg

Fotografia d’Albert Alcántara

El Centre Artesà Tradicionàrius (CAT) de Barcelona va obrir les seves portes el passat diumenge 9 d’Abril per acollir la presentació de Nuredduna, el primer disc de Victòria Quingles, una de les darreres descobertes de la música catalana. La cantautora mallorquina, però, no es trobava sola davant el perill durant el seu debut en una sala tan gran com és la del CAT: Quingles va aparèixer acompanyada per set músics dels quals dir que van fer una feina extraordinària és quedar-se curt: Toni Pagès, Pau Figueres, Miquel Àngel Cordero, Carlos Montfort, Jordi Montoliu, Laia Martí i Joan Antoni Pich. La cantautora ja duu a l’esquena un bon grapat de concerts, tant a Mallorca com a Barcelona, Girona i a la Catalunya Nord, però no n’havia fet cap abans amb tanta companyia.

Llegeix més

Un harem amb ulls de nena

9788498728552.jpg          Arribo un dia més a la llibreria Malpaso amb la il·lusió que ja s’ha convertit en tradició un divendres al mes. La Maria Antònia, que acostuma a ser la nostra dinamitzadora, ens va avisar ahir que no podria venir, però ens va dir que confiava en nosaltres. Va demanar a una altra noia del grup si podia moderar ella la tertúlia i així vam quedar que seria. Quina sorpresa es va endur la pobre moderadora improvisada quan, en arribar a la Malpaso, es va adonar que s’havia llegit el llibre que no era!

Al final, però, tot va anar bé, perquè a mida d’anar-li explicant a ella una mica la trama i els personatges del llibre, va anar sortint la conversa, que al principi sempre es presenta més tímida i escorredissa, i va desenvolupar en una de les sessions on tothom vol dir-hi la seva, com sempre.

Llegeix més

5 llibres per no fallar aquest Sant Jordi

QUINS LLIBRES REGALAR AQUEST SANT JORDI.png

Quina millor manera hi podria haver de demostrar que estimes algú que regalant-li un llibre? No se’ns ocorren gaires millors regals, a nosaltres (sí, potser som una mica frikis, però és veritat). Però a vegades es fa difícil escollir un llibre entre tots els que es poden trobar a les llibreries, sobretot per persones que no són de llegir cada dia i tenen una llista de llibres pendents. Per això, avui us portem una llista amb llibres actuals i el perfil de lector que va amb cada un. Així segur que no falleu!

Llegeix més

Club de Lectura Feminista #4

Primer de tot i abans que res, demanar disculpes per haver trigat tant a publicar la ressenya d’un llibre que em feia tantíssima il·lusió. A vegades, ja se sap, com més coses es volen dir d’algun tema, més costa ordenar els pensaments i dir-les com toca. El dinar de Nadal i els torrons també podrien tenir alguna cosa a veure amb aquesta tardança.

virginavita207x300.jpgFa uns quants divendres plovia a bots i barrals. Vaig arribar a la Llibreria Malpaso amb els mitjons xops i fred de peus, però tant m’era, avui tocava parlar de A Virginia le gustaba Vita, de Pilar Bellver, i per tant, tocava parlar de Virginia Woolf, una figura que com més gran em faig, més m’obsessiona.

(Si, abans de començar a llegir, voleu saber una mica més sobre la història de Virginia Woolf i Vita Sackville-West, us recomanem aquest article on s’expliquen en anglès, això sí, detalls sobre la seva relació)

Llegeix més