5 curiositats sobre Lucia Berlin

lucia berlin

Aquí teniu cinc dades curioses sobre Lucia Berlin, algunes de les quals es mencionen al seu llibre Manual per a dones de fer feines, perquè us entrin més ganes de conèixer aquesta autora, que és tot un personatge en si mateixa:

  • El primer cigarret que es va fumar, en una festa a Santiago de Xile, li va encendre el Príncep Aly Khan.
  • Va publicar els seus primers relats als vint-i-quatre anys, als diaris The Noble Savage, i The New Strand.
  • Es va casar tres vegades: primer amb un escultor mentre estudiava a la universitat, que va desaparèixer quan Berlin va tenir el seu segon fill; després amb Race Newton, amb qui es va mudar a Nova York i, finalment, amb Buddy Berlin, que era addicte i de qui es va acabar separant.
  • Berlin era alcohòlica, i una part de les seves històries narren els problemes i les aventures que havia arribat a tenir per culpa d’això; fins que a finals dels 80 va aconseguir deixar de beure i centrar-se en la literatura.
  • Ja per acabar, ens ha semblat curiós que una pàgina que ens agrada des de fa temps, Society6, distribueix merchandising de Lucia Berlin.

Esperem haver-vos convençut per començar a llegir Berlin, més que un llibre, és una experiència.

Qui és Werther?

Avui fa molts anys (tampoc cal saber quants exactament, però uns pocs més de 250) que va néixer el cèlebre autor -i un dels nostres preferits- Johann Wolfgang von Goethe; iniciador del moviment Sturm und Drang i precursor del romanticisme.

Els sofriments del jove Werther és un dels meus llibres preferits, i és per això que no podia deixar passar l’aniversari d’aquest autor que, confesso, són dels que rellegeixo de tant en tant. Però… qui era Werther i quant tenia en comú amb el seu creador?caminant

Quan penso en el protagonista del llibre de Goethe, sempre em ve al cap la imatge del Caminant damunt un mar de boira, de Caspar David Friedrich, un dels meus quadres preferits. Suposadament, Werther és l’alter ego de Goethe, ja que tant l’autor com el seu personatge s’enamoren d’una noia que està promesa amb un altre home. Werther representa l’ideal de jove romàntic: un noi culte, liberal, idealista, sincer, amant de la natura, i en una lluita constant contra la falsedat de la classe acomodada que, en el fons, és la seva.
Werther també comparteix amb Goethe l’amor per la literatura, durant el relat el podem saber llegint Homer i Ossian, llibres que tracen el recorregut decadent del seu seny. L’objecte d’enamorament, en ambdós casos, era una jove anomenada Charlotte -o Lotte-, i era una noia de bona família amb molts germans. Tant Werther com Goethe van conèixer la seva enamorada en un ball, i tant la Lotte literària com la real estaven promeses i, malgrat la gran amistat -o fins i tot l’amor- que els pot unir a Werther/Goethe, deixen clar que és impossible tenir-hi una relació. Així, la diferència més important entre Goethe i el seu personatge és que Werther, en ser rebutjat per la seva Lotte, se suicidarà.

En la meva opinió, Goethe va matar Werther per no haver de matar-se a si mateix, però això ja són especulacions. Què en penseu?

-Wild

Vargas Llosa ens ha decebut

cinco esquinas.jpg

Títol: Cinco Esquinas
Autor: Mario Vargas Llosa
Puntuació: 4
Editorial: Alfaguara

Què? Sabem que tothom té gustos diferents, i dret a la seva opinió. Per això nosaltres volem expressar la nostra, i és que malgrat que Vargas Llosa sigui un escriptor molt celebrat (o precisament per això), hem de dir que donem un suspens al llibre. Primer de tot perquè ens ha semblat que tota la temàtica sexual que envolta la història no serveix per res més que perquè el lector passi de les primeres pàgines i se senti intrigat i amb ganes de seguir llegint. L’hem trobat una història previsible, poc substancial i amb una imatge de les dones força negativa.

T’agradarà si… suposem que us agradarà si sou fans incondicionals de Vargas Llosa. 

La nostra cita menys preferida: “Déjalas que se diviertan (…) Quién como ellas. Todo esto les resbala, se preocupan un momento y luego vuelven a interesarse por los vestidos, los chismes, las compras, qué sé yo. Qué suerte ser tan frívolas.”

Com l’has de llegir? Nosaltres volíem deixar el llibre a mitges però no ho vam fer per poder acabar aquesta crítica. De totes maneres, si realment teniu ganes de llegir-lo, preneu-lo com una novel·la detectivesca; té força capítols curts que són molt còmodes per fer pauses de tant en tant. 

Una curiositat: es diu que aquesta és la novel·la “més improvisada” de Vargas Llosa. Hi estem d’acord. 

Si t’ha agradat, hauries de llegir el llibre que li va merèixer el premi Nobel de Literatura La fiesta del chivo a Vargas Llosa, ambientat a República Dominicana, entorn l’assassinat del dictador Trujillo.

-Wild

La veritat sobre el fenomen Dicker

9788496735866.jpg

Títol: La veritat sobre el cas Harry Quebert
Autor: Joël Dicker
Puntuació: 7
Editorial: La Campana
Traducció: Imma Falcó

Què? Ens trobem davant un llibre que tracta sobre la pròpia escriptura d’un llibre però és també una investigació policial amb mil girs inesperats, la desaparició d’una noia de quinze anys en un petit poble on tothom es coneix i una història d’amor prohibit.

T’agradarà si… t’agraden les novel·les en què et converteixes en un policia o un investigador a la recerca de tota la veritat.

La nostra cita preferida: “La veritat no canvia en absolut el que puguis sentir per una altra persona. Aquest és el gran drama dels sentiments humans”

Com l’has de llegir? És una lectura entretinguda i senzilla perfecta pels mesos d’estiu i per desconnectar. Es llegeix de manera ràpida tot i que tingui gairebé 700 pàgines.

Una curiositat: Joël Dicker ens recorda inevitablement al protagonista d’aquesta novel·la, Marcus Goldman, amb qui comparteix el fet de ser un escriptor jove que triomfa i ven milions d’exemplars. Tot i això, Dicker ja havia publicat cinc novel·les poc conegudes abans del seu primer èxit i assegura que mentre escrivia La veritat sobre el cas Harry Quebert buscava passar-s’ho bé i no pensava que aconseguiria tanta fama.

Si t’ha agradat et recomanem la seva nova publicació, que segueix la mateixa línia que aquest: El llibre dels Baltimore. Si el que busques són girs argumentals també pots provar amb un dels autors de novel·la negra més exitosos ara mateix: Pierre Lemaitre.

-Wolf

Per què no coneixem Lucia Berlin?

manual per a dones

Aquest mes volem retre homenatge a una autora estatunidenca que, fins ara (esperem) ha estat oblidada i poc reconeguda en vida -com els grans artistes, no?-: Lucia Berlin. Nosaltres tot just acabem de començar Manual per a dones de fer feines, i ja ens hi sentim atrapades. Es tracta d’un recull dels millors relats de l’autora, la majoria dels quals són autobiogràfics. Als que estigueu dubtant sobre si el llegireu o no, només us volem dir el mateix que diu L’altra editorial, els valents que han editat Berlin en català, a la seva pàgina web, perquè pensem exactament el mateix, i no ho diríem millor:

“Recomanem la lectura d’aquest llibre a totes les dones de totes les edats i cultures del món, i el receptem a tots els homes de la terra com a lectura obligatòria per a la seva educació sentimental.”

Durant aquest mes us anirem donant més informació tant sobre l’autora com sobre el llibre, però de moment no en podem dir gaire res més. Ara us toca a vosaltres: aneu a buscar el llibre o demaneu-lo, que segur que coneixeu gent que ja l’ha llegit i endinseu-vos al món de Lucia Berlin, no us en penedireu!

Vull escriure però no sé què

miedo.jpg

Confessem que som d’aquella gent a qui li agrada molt llegir, que intenta escriure, però solem deixar els nostres textos i les històries sempre a mitges. Després de llegir molts consells de grans autors, ens vam adonar que escriure no depèn només de la inspiració divina; que també, però creiem que quan Picasso va dir “la inspiración existe, pero tiene que encontrarte trabajando” tenia tota la raó del món.

És per això que aquest estiu ens vam proposar d’intentar assentar uns horaris d’escriptura, com si fos una feina, i fer una hora (mínim) cada dia assegudes davant un paper en blanc. Els primers dies, però, et pots bloquejar, pensar “i ara sobre què escric?” i això porta una frustració que no ens convé. Així doncs, animem a tots aquells i aquelles autors aficionats que vulguin prendre’s això de l’escriptura una mica més seriosament, i compartim amb vosaltres un parell d’idees que ens han estat molt útils a l’hora de trencar el gel amb el full en blanc:

  • Escriu una història on apareguin focs artificials. Pots tractar-los des d’infinits punts de vista: dos enamorats a la platja, un nen que té hi té por dels petards, algú més madur que rememora unes festes passades…
  • Fer una fitxa del personatge. Si no coneixeu el vostre protagonista tant (o més) com us coneixeu a vosaltres mateixos, no podreu escriure res que soni mitjanament creïble.pluma Per això, una fitxa de personatge és una idea genial tant per conèixer més el vostre protagonista (i la resta de personatges principals) com per tenir idees de nous conflictes sobre els quals pot girar la vostra història. Aquí un exemple de megustaescribir.
  • Writing Prompts. No hi ha una traducció literal, però bàsicament són frases curtes que et donen un inici o una idea per un relat breu o una història (això ja depèn de vosaltres). A internet els podreu trobar a milers; nosaltres som molt fanàtiques d’aquesta pàgina, que us genera aleatòriament una primera línea, un personatge o qualsevol cosa, i així podeu combinar un parell d’opcions per partir amb una mica més d’informació, fet que us donarà moltes més idees. Endavant, proveu-ho!
  • Feu cas als grans. Si ells són on són, serà per alguna cosa. Investigueu, trobeu com treballen els vostres autors preferits. Anton Chejov, per exemple, va dir “no m’expliquis que la lluna brilla, ensenya-me’n el reflex al vidre trencat”. Ernest Hemingway era partidari d’escriure begut i editar sobri. Maya Angelou pagava una habitació d’hotel per escriure, ja que no ho podia fer a casa seva. Franz Kafka dormia a la tarda i escrivia de nit, perquè eren les úniques hores en què podia tenir prou silenci per concentrar-se. Us recomanem llegir uns quants consells, i intentar aplicar-vos els que creieu que us poden funcionar a vosaltres (tampoc us torneu bojos intentant fer el que diuen tots). Qui sap, potser trobeu la vostra rutina més eficient fent cas a Virginia Woolf o Oscar Wilde.

Fins aquí arribem avui, nosaltres seguim intentant escriure alguna cosa que valgui una mica la pena. Si us han agradat aquests consells, i us han servit per donar ales a la vostra imaginació, no dubteu en fer-nos-ho saber, i publicarem més entrades d’aquesta mena. Ànims!

Què fer la setmana del 15 al 21 d’agost

On anar

Si hi ha un esdeveniment que no et pots perdre aquest estiu, encara que potser hagis de conduir una mica, és el White Summer Market de Pals. Hi ha foodtrucks, roba d’estiu, còctels i begudes i fins i tot una exposició d’art a la Masia Mas Gelabert que, si voleu saber una curiositat, va ser propietat de la bailaora Carmen Amaya. El festival està obert fins al 20 d’agost, de sis de la tarda a una de la matinada, no us el podeu perdre!

white summer.jpg

Cinema

Encara no l’hem vist, però ens fa moltíssima il·lusió aquest film que s’ha estrenat aquesta setmana: El profesor del violín (Tudo que aprendemos juntos), un drama músical produït al Brasil, i basat al São Paulo dels anys noranta. Després de ser rebutjat per l’Orquestra Simfònica de l’Estat, Laertes, un talentós violinista, comença a donar classes de música a adolescents d’una escola pública en un barri pobre. No volem dir-ne res més, però només de veure el tràiler ja no podem esperar més.

Cultura Popular

st roc

Tant si sou dels que van a la Costa Brava, com dels que es queden a Barcelona durant l’estiu, no us preocupeu, que hi ha festa per a tots. Pels que siguin a la nostra estimada Ciutat Comtal, no us podeu perdre les Festes de Sant Roc, o Festa Major del Barri Gòtic, la més antiga de la ciutat; se celebren des del segle XVI!! La festa va començar el passat divendres, amb activitats de tota mena, tant pels més petits i com per pares i avis. La podeu gaudir fins dimarts, dia de Sant Roc, al vespre. Nosaltres hi serem, ens veiem allà?

-Wolf & Wild

 

Diari íntim des del llac Baikal

la vida simple

Títol: La vida simple
Autor: Sylvain Tesson
Puntuació: 9
Editorial: Alfaguara
Traductor: César Aira

Què? “Desde el momento en que supe que no podría hacer gran cosa para salvar el mundo, empecé a pensar en instalarme por un tiempo, solo, en una cabaña. Compré una isba de troncos, lejos de todo, en la orilla del lago Baikal. Allí, durante seis meses, a cinco días de marcha del pueblo más cercano, perdido en una naturaleza desmesurada, traté de ser feliz”. Poc més a dir per resumir aquest llibre que aquestes paraules que s’hi veuen a la contraportada. Es tracta d’un diari dels sis mesos que l’autor va passar en una cabana d’un paratge aïllat de Sibèria.

T’agradarà si no busques una història amb fil narratiu. Potser algunes de les parts es faran més monòtones o avorrides si no estàs acostumat a llegir un llibre més tipus assaig, però hi ha frases que són una autèntica perla.

sylvain tesson.jpg
Sylvain Tesson a la cabana del llac Baikal

La nostra cita preferida: “Darle flores a las mujeres es una herejía. Las flores son sexos obscenos, simbolizan lo efímero y la infidelidad, se ofrecen de piernas abiertas al borde de los caminos, se entregan a todos los vientos, a la trompa de los insectos, a la lluvia, a los dientes de los animales; las pisamos, las cortamos, metemos la nariz en ellas. A la mujer que se ama habría que darle piedras, fósiles, gneis, cualquiera de esas cosas que duran eternamente y no se marchitan.”

Com l’has de llegir? El millor per llegir aquest llibre probablement seria anar a una cabana a l’hivern (no cal anar-se’n fins a Sibèria).

Una curiositat: Sylvain Tesson no només és escriptor, sinó que, com es veu al seu llibre, és un aventurer nat. La cabana on es va estar durant sis mesos feia nou metres quadrats, i Tesson s’hi va endur litres i litres de vodka, i una llista de vuitanta llibres que anaven des de Nietzche fins a novel·les pol·licíaques.

Si t’ha agradat has de llegir A la carretera (On the road), de Jack Kerouac, el conegut novel·lista i poeta estatunidenc de la generació beat. No us el perdeu, val molt la pena!

-Wild

A Mallorca, durant la Guerra Civil

Un 3 d’agost va néixer Bartomeu Rosselló-Pòrcel, un dels poetes (si no el poeta) mallorquins per excel·lència. El recordem amb el seu poema A Mallorca, durant la Guerra Civil, on presenta la nostàlgia d’aquella ciutat agradable i pacífica que s’ha convertit en un camp de mines, de destrosses i pèrdues:

Verdegen encara aquells camps
i duren aquelles arbredes
i damunt del mateix atzur
es retallen les meves muntanyes.
Allí les pedres invoquen sempre
la pluja difícil, la pluja blava
que ve de tu, cadena clara,
serra, plaer, claror meva!
Sóc avar de la llum que em resta dins els ulls
i que em fa tremolar quan et recordo!
Ara els jardins hi són com músiques
i em torben, em fatiguen com en un tedi lent.
El cor de la tardor ja s’hi marceix,
concertat amb fumeres delicades.
I les herbes es cremen a turons
de cacera, entre somnis de setembre
i boires entintades de capvespre.
Tota la meva vida es lliga a tu,
com en la nit les flames a la fosca.

Barcelona, setembre de 1937

Si això és un home

Guai a sognare: il momento di coscienza che accompagna il risveglio è la sofferenza più acuta. Ma non ci capita sovente, e non sono lunghi sogni: noi non siamo che bestie stanche.

Si questo è un uomo; Primo Levi

primo levi.jpg

El 31 de juliol de l’any 1919 va néixer Primo Levi, autor italià d’origen jueu, que va viure en primera persona els horrors dels camps d’extermini nazis i, per sort o per desgràcia, els va sobreviure per explicar-los a milions de persones a través dels seus llibres, assajos i escrits, probablement el més famós d’ells essent Si això és un home, considerada una de les lectures més importants del segle XX.

Què cal saber de Levi per si un dia surt el tema en una conversa? Doncs que va estar deu mesos a Monowitz, un dels camps que formava part d’Auschwitz, i dels 650 jueus que van arribar amb ell, només una vintena va sobreviure, Levi, òbviament, entre aquests. Si ja heu llegit Si això és un home, i voleu continuar amb Levi, recomanem La treva, una altra de les seves novel·les sobre la mateixa temàtica.

Aparentment, Levi es va suïcidar un 11 d’abril de 1987, però no va deixar cap nota explicant per què o amb algunes darreres paraules. Aquest esdeveniment segueix sorprenent avui dia els estudiosos de la seva obra, ja que malgrat haver viscut circumstàncies que podrien arruinar la vida de qualsevol, l’escriptura de Levi té un toc indubtablement optimista. La mort de Levi és, doncs, un tema que encara avui crea controversies.

Esperem que si no coneixíeu la obra de Primo Levi ara ja busqueu on podeu trobar llibres seus per començar-los a l’agost, de debó que val la pena!

-Wild