Barcelona en vers

Sou amants de la poesia però us limiteu a comprar Lorca o Ferrater i llegir-lo en la intimitat de casa vostra, quan esteu sols i, si no sabeu del cert que ningú us escolta, no us atreviu a recitar-ne alguna estrofa? Heu pensat mil vegades en com us agradaria conèixer algú que compartís la vostra passió, i poder compartir llibres, recomanar-vos autors o, fins i tot, assistir a algun recital?
Avui us recomanem un parell de llocs on, de segur, us sentireu a gust si sou amants de la poesia i busqueu simpatitzants. No us quedeu a casa, hi ha molts poetes que encara no coneixeu, i molts més que estan per descobrir!

L’Horiginal
Captura de pantalla 2016-09-26 a les 22.34.53.png
Un emblema per als poetes (i amants de la poesia) de la Ciutat Comtal. L’Horiginal és, cada dimecres, el lloc de trobada per a gent com vosaltres que, compartint unes patates, olives i amb una canya a la mà, pot anar a escoltar presentacions de llibres, homenatges o actes més innovadors, com és el recital de poesia visual que s’hi farà demà, dimecres 28 de setembre.

Escola Bloom
bloom
Han obert fa poc, però ja s’estan creant un nom al món de la literatura barcelonina. Una escola d’escriptura nova, diferent, que ofereix cursos d’escriptura creativa de poesia començant des d’aquest octubre mateix. A nosaltres ens han guanyat amb un curs on s’explora l’obra de Virginia Woolf… no ens hi podem resistir. Així doncs, si el que voleu és convertir-vos en poetes, no badeu ni un segon, aquesta és una gran oportunitat!

La Poeteca
createca.jpg
La Poeteca és un espai dins un bar del carrer del Compte Borrell que rep el nom de la Createca, perquè a més de poder-hi anar a beure alguna cosa, s’hi fan tota mena d’activitats, des de presentacions de treballs de màster fins a cursos per aprendre a parlar en públic. Però si el que t’interessen són els recitals, entra, travessa el local i pren un lloc al petit espai que s’amaga el fons, algun dijous qualsevol. T’assegurem que gaudiràs. Ah, i a més, si tens sort coneixeràs la Maria Antònia Massanet, la poeta que gestiona la Poeteca i que, a més, fa de tant en tant fa cursos de poesia!

Ara ja no teniu excusa per tancar-vos a l’habitació i no compartir aquesta afició tan enriquidora i profunda. Feu-nos saber si visiteu els llocs que us hem recomanat, i què en penseu!

-Wild

Racons per llegir a Barcelona

Els amants de la lectura sempre troben un lloc per llegir: al metro, a l’estació, en una sala d’espera o al sofà de casa. Ara bé, quan es troba un espai tranquil i acollidor es crea una mena de microclima on sempre és molt més agradable endinsar-se en les històries i els personatges. Avui us proposem alguns racons de Barcelona on de ben segur la lectura se us farà encara més plaent. A recórrer la ciutat!

La Barcelona de Harry Potter

HIC02.jpg

Les biblioteques sempre han estat un lloc especialment adequat per llegir però aquesta en concret gaudeix a més a més d’un encant especial. La biblioteca de les aigües, situada al campus de Ciutadella de la UPF, sembla treta d’una pel·lícula tipus Harry Potter. La llum, el lloc, el silenci, el fons de llibres i l’atmosfera que s’hi crea en general fa d’aquest espai el lloc perfecte per concentrar-se i gaudir de la lectura.

Un oasi a la ciutat

1.jpg

El parc de la Ciutadella és el lloc ideal per desconnectar, per passar un dia amb amics, per fer un picnic o per llegir, per suposat. En un banc o a la gespa, el parc és ple de racons per asseure’s i llegir tranquil·lament, oblidant-se del ritme frenètic de la ciutat.

El diumenge perfecte

babelia_books_and_coffee_libros_de_segunda_mano_y_mucho_encanto_6040_630x

El diumenge pot ser el dia perfecte per qualsevol amant de la lectura. Fer una visita al mercat de Sant Antoni, comprar algun llibre de segona mà per un preu molt assequible i fer una pausa a Babelia books & coffee per prendre un cafè i fullejar les pàgines d’alguna novel·la són el pla ideal per un diumenge de descans i literatura.

Llegir a la plaça

765x510_fill_1-terraza

Les places són una bona opció per llegir ja sigui en alguna terrasseta o en algunes escales de pedra. La plaça de la Virreina, la de Sant Agustí Vell al Born o la plaça de Sant Felip Neri tenen un encant que les converteix en el racó ideal per llegir a l’aire lliure.

Al mar, al mar

atardecer-barcelona-hotel-w.jpg

Llegir davant el mar és tot un clàssic i a Barcelona el millor lloc per fer-ho és a la platja de la Barceloneta i, a poder ser, a la tardor quan  ja no està tan massificat i cap a la tarda per acabr-ho d’arrodonir… No hi ha excuses per no llegir!

-Wolf

I… l’enfant terrible ens torna a enamorar

crezco.GIF

Títol: Crezco
Autor: Ben Brooks
Puntuació: 8,5
Editorial: Blackie Books
Traducció: Zulema Couso

Què? Podríem pensar que en Jasper de Crezco i l’Edgar de Lolito són el mateix personatge, i probablement així sigui, i es tracti d’un alter ego del mateix autor. Qualsevol persona de la generació millenial (o molt propera a aquesta) s’hi pot sentir identificat.  

T’agradarà si… t’agrada Ben Brooks, la veritat mostrada (que no dita) sense pèls a la llengua i vols comprovar que no ets la única persona amb una crisi existencial de cavall. 

La nostra cita preferida:
“-Voy a poner un poco de agua a hervir.
Eso es lo que la gente dice cuando quiere que alguien sepa que todo va a salir bien pero no saben cómo.

Com l’has de llegir? Doncs com tot Ben Brooks, sentint com la pluja repica contra les teves finestres, i tapat amb una manta fins les orelles. 

Una curiositat: Ben Brooks va escriure aquest llibre tan autèntic que fa mal amb només disset anys, a la seva habitació “folrada amb pòsters de Harry Potter”. 

Si t’ha agradat no caurem en la obvietat de recomanar-te els altres llibres de Brooks, perquè suposem que si no els has llegit ja, els deus tenir a la llista de pendents, sinó que et recomanarem que llegeixis Lucía Baskaran, una versió femenina d’un relat molt semblant, que probablement sigui la veu d’una generació el retrat de la crisi existencial de la nostra època.  

-Wild

La nostra ‘rentrée’ literària

Com potser ja sabeu, el mes de setembre és un mes important en termes de literatura. I no, no és perquè les llibreries exhaureixin tots els exemplars de El árbol de la cienciaEl quadern gris, o altres lectures obligatòries que tothom s’afanya a comprar només de començar el curs, no fos cas que s’esgotessin. No.
El setembre és un mes important perquè, a diferència d’altres dates (com podria ser Nadal o Sant Jordi), les editorials aprofiten per posar a la venda aquells llibres més selectes, menys best-sellers, per dir-ho d’alguna manera en què tots ens entendrem. I aquest fenòmen es coneix com la rentrée literària.
Doncs bé, sense més preàmbul, us presentem els llibres que conformen (o aviat conformaran, perquè, per sort o per desgràcia, no ens els podem comprar tots de cop) la nostra rentrée particular.

les-noiesLes noies. Emma Cline
Què té aquest llibre per fer que tothom parli d’Emma Cline? No ho sabem, però segur que no trigarem a descobrir-ho.
Situada a la Califòrnia de 1969, la protagonista de Les noies, l’Evie, coneix un grup de noies que viuen en un ranxo solitari i formen part d’una comuna. Segons sembla, l’autora se centra en la història real de Charles Manson i el seu clan.
Fa temps que anem a la recerca de noves autores millenials que ens agradin, i creiem que aquí n’hi trobarem una.

 

 

 

tan poca vida.jpgTan poca vida. Hanya Yanagihara
Yanagihara tenia deu anys quan el seu pare, metge, la va dur a presenciar la seva primera autopsia. La història comença sent un retrat de l’amistat de quatre joves nois que viuen a Nova York: JB, un artista negre gay; Malcolm, un arquitecte mestís i mimat; Willem, un atractiu actor de l’Orient Mitjà i Jude, un brillant i turmentat advocat.
The Guardian destaca, en una entrevista a l’autora, que, sorprenentment, és una dona qui ha creat la “més elocuent autòpsia de la masculinitat moderna”.
No us el perdeu!

 

Me llamo Lucy Barton. Elizabeth Stroutme llamo lucy barton.jpg
Una conversa entre dues dones, en una sala d’hospital, i que dura cinc dies i cinc nits. Però sembla que el temps s’aturi, i que tot desaparegui tret d’aquella conversa entre una mare i una filla.
No sabem gaire més sobre Lucy Barton, ni tampoc de la seva autora, Elizabeth Strout, però és un d’aquells llibres que ens transmeten bones sensacions, i que la propera vegada que veiem a la llibreria haurem de comprar, tant si volem com si no.

 

 

-Wild

 

 

 

 

 

 

Pel·lícules espanyoles que es mereixien un Oscar (I)

Julieta d’Amodóvar ha estat finalment l’elegida per representar el cine espanyol als Oscars. Les crítiques al voltant del cinema que es fa a Espanya és sempre sobre la taula, ara bé, només donant una ullada a les pel·lícules que s’han fet en els últims anys veurem que no només hi ha la típica peli d’humor groller, els personatges caricaturescos i els acudits picants. Hi ha directores i directors que arrisquen, que porten noves propostes, que creen històries inoblidables amb personatges únics. Sovint infravalorades, aquí us portem una petita prova que demostra, a parer nostre, que el cinema espanyol fa pel·lícules que s’haurien merescut perfectament un Oscar.

La novia

Òbviament, la pel·lícula que competia amb Julieta per ser la representació espanyola als Oscar havia de ser en aquesta llista, i més si admetem que és una de les nostres preferides.
Mai és mal moment per homenatjar un poeta dels grans com és Federico García Lorca, i menys si es fa amb l’elegància i el gust amb què ho va aconseguir Paula Ortiz. Aquesta brillant adaptació de Bodas de sangre és cinema amb majúscules; els seus plans, la banda sonora i uns quants actors molt bons van aconseguir el que molt pocs han pogut fer fins ara: transportar la poesia a la gran pantalla.

Volver

Sí, sí, tornem amb Almodóvar però… com podríem no fer-ho? Volver és ja un clàssic del cinema espanyol. Dirigida per un dels directors més coneguts, amb actrius que han guanyat premis per parar un tren (fins i tot algun Oscar, encara que no sigui per aquest film), a Volver hi trobem, segons les paraules del seu director:

“Tres generaciones de mujeres [que] sobreviven al viento solano, al fuego, a la locura, a la superstición e incluso a la muerte a base de bondad, mentiras y una vitalidad sin límites»

Los amantes del círculo polar

Una pel·lícula sobre la casualitat -o el destí- i les voltes que fa la vida; temes recurrents en els films de Julio Medem, de qui podríem destacar unes quantes pel·lícules més. L’Otto i l’Ana són dos personatges estranys (i qui no ho és?), entranyables i amb un gran món interior. Com a tots els films de Medem (o si més no tots els que hem vist fins ara), cap imatge és gratuïta, cap detall fortuït i, per això, aquesta és una pel·lícula que es pot veure dues, tres, quatre o cinc vegades, i anar-hi descobrint detalls, petites coincidències que a la primera visualització no havies vist. Una petita joia ben acabada, a parer nostre.

“Es bueno que las vidas tengan varios círculos. Pero la mía, mi vida, sólo ha dado la vuelta una vez y no del todo. Falta lo más importante. He escrito tantas veces su nombre dentro…. Y aquí, ahora mismo, no puedo cerrar nada. Estoy solo.”

Fins aquí tres dels films espanyols que trobem dignes dels Oscar -o d’un premi important, perquè ja se sap que l’Acadèmia no sempre premia els qui més ho mereixen, i a vegades tenen un criteri criticable alhora de seleccionar els guardonats-. Però no s’acaba aquí la cosa, ja hem dit que, des que vam descobrir el món del cinema espanyol, la nostra vida ha canviat, i això no s’aconsegueix només amb tres pel·lícules bones, així que aviat en publicarem tres més, perquè no us en perdeu cap!

-Wolf & Wild

 

Prop de casa teva

604-cerca-de-tu-casa-un-drama-social-sobre-los-desahucios-133758

Aquest cap de setmana s’ha estrenat Cerca de tu casa, una pel·lícula dirgida per Eduard Cortés sobre els desnonaments però no des de les xifres sinó amb sentiments, situacions personals i familiars concretes que commouen i ens deixen veure què s’hi amaga rere els nombres. Nosaltres ja l’hem vista i us donem alguns motius per no perdre-se-la.

Sílivia Pérez Cruz

img_9765

Tot el que toca es converteix en or. Sílvia Pérez Cruz ha posat música i lletra a les cançons que conformen aquest film i que hi tenen un paper molt rellevant. No només fa el que vol amb la seva veu sinó que la seva veritat a l’hora de cantar també la sap traslladar a la intepretació. Pérez Cruz s’estrena com a actriu demostrant que li sobra sensibilitat i que té el poder de commoure.

Totes les cares de la moneda

cerca-de-tu-casa.jpg

Una de les virtuts d’aquesta pel·lícula-musical és que retrata la realitat des de molts punts de vista i posant l’èmfasi en les persones i els sentiments. No només mostren el patiment dels afectats sinó que també veiem com viuen els desnonaments alguns policies, treballadors de bancs, gent propera a les víctimes, etc.

Els actors

adriana ozores.jpg

A més de l’estrena a la gran pantalla de Sílvia Pérez Cruz, Cerca de tu casa compta amb actors tan consagrats com Adriana Ozores, Ivan Massegué, Lluís Homar o Manuel Morón que amb les seves interpretacions aconsegueixen acostar-nos vívidament als sentiments dels seus personatges.

Donar veu a una realitat

102442898

Molts han seguit el drama dels desnonaments ja sigui per vivències pròpies o properes o a través dels mitjans de comunicació. Ara bé, per totes aquells que potser hem vist aquesta situació d’una manera més o menys llunyana, una pel·lícula com aquesta és senzillament necessària. En totes les tragèdies i problemes socials molt sovint els números substitueixen els noms i això ens allunya de la realitat, de la possibilitat d’empatitzar; en fi, de les persones mateixes. El cineasta Eduard Cortés dignifica i apropa tots aquells que han estat o són encara víctimes dels desnonaments.

-Wolf

Tots vivim en la ignorància

La llum a casa dels altres

Títol: La llum a casa dels altres
Autor: Chiara Gamberale
Puntuació:8,5
Editorial: La Butxaca

Què? La història d’una nena que ha quedat orfe de mare i la seva recerca per descobrir la identitat del seu pare. Mentrestant viu acompanyada per tota una sèrie de personatges que habiten en el seu edifici de Via Grotta Perfetta 315 i que l’acompanyaran en el seu creixement.

T’agradarà si… t’agraden les històries senzilles però plenes de grans veritats.

La nostra cita preferida: “Que en els moments de desesperació no et passés pel cap envejar la felicitat dels altres, la sort, els èxits dels altres, les certeses, els resultats, la llum a casa dels altres: pertot arreu hi ha bé, pertot arreu hi ha mal.”

Com l’has de llegir? Ofereix una lectura senzilla i fàcil i, en canvi, hi ha quelcom que fa evident que està ple de saviesa i de grans reflexions amagades en aquesta aparent simplicitat.

Una curiositat: l’autora d’aquest llibre, Chiaa Gamberale, és polifacètica. A més d’haver publicat uns quants llibres és actriu i presentadora de ràdio i televisió a Itàlia.

Si t’ha agradat, probablement gaudiràs amb la història de L’elegància de l’eriçó on també tenim una protagonista jove i amb una vida ordinària i excepcional com totes. La càrrega filosòfica també resta amagada sota la senzillesa de les coses que, a primera vista, semblen simples. 

-Wolf

Pel·lícules per plorar

De vegades és bo fer catarsi i vessar les llàgrimes que hem retingut, per això res millor que una bona pel·lícula. En aquesta entrada hem decidit acceptar quins són els films i les històries amb les que no hem pogut contenir el plor. I a vosaltres, quina pel·lícula us fa plorar?

Les últimes amb les que hem plorat

The room.jpgFins a quinze minuts vam haver de posar pausa per poder plorar amb The room. Una mare que està segrestada juntament amb el seu fill en una habitació durant anys: interpretacions magistrals i un realisme que posa pell de gallina són els grans secrets d’aquest film amb el que resulta molt difícil no sentir l’angoixa i la desesperació que es viuen en aquesta habitació.

ann-naomi-kawase.jpg

Poques pel·lícules són tan senzilles i tan delicades com Una pastelería en Tokio. La història d’una dona apassionada de la cuina que sap fer com ningú els dorayakis de mongeta dolça (els pastissets que sortien a Doraemon). Des de la meitat de la pel·lícula fins al final vam estar mirant la pel·lícula al cine amb els ulls entelats. No us la perdeu!

La de dibuixets

descarga (4).jpeg

De vegades els dibuixos animats són tan reals com la vida i, sens dubte, Up és una de les pel·lícules de Pixar més entranyables dels últims temps. Pels que ploreu amb el Rei Lleó aquesta és la vostra pel·lícula.

Les romàntiques

Pearl-Harbor.jpg

Les històries d’amor ensucrades i empalagoses de vegades treuen la part més sensible de nosaltres. Pearl Harbor ho té tot: un triangle amorós, guerra, mort, amistat… En fi, una mena de Titanic igualment inoblidable.

ps i .jpg

Sí, hi ha pel·lícules com P.S I love you que ens han fet plorar fins la sacietat i de tirada, ho admetem i prou…

La definitivami vida sin mi.jpeg

Qui no s’ha plantejat fer una llista de coses a complir abans de morir? Mi vida sin mi és una joieta de la cineasta Isabel Coixet amb la que és gairebé impossible no plorar. Ho intenteu?

-Wolf

5 llibres eròtics millors que 50 ombres d’en Grey

La popularitat de 50 ombres d’en Grey té un secret, i es diu ebook. Resulta que abans, la gent hagués tingut vergonya d’anar al metro, a l’autobús, o de seure en un parc a llegir un llibre que la gent del seu entorn, amb un cop d’ull a la portada, pogués identificar com a eròtic. Per això, l’ebook va permetre que tota aquesta gent tan púdica, vergonyosa i ….. pogués llegir com els personatges feien l’amor, follaven o copulaven, com cadascú li vulgui dir, sense temor que algú altre pogués endevinar que estava llegint pseudopornografia (o pornografia tal qual).

No, m’he llegit 50 sombras de Grey i jo, personalment, no tinc pensat fer-ho. És per això que no el puc ni criticar ni elogiar, però sí dic que no és el que aquí considerem literatura. Què considerem literatura? Doncs ens permetem prendre la definició de l’Oxford Dictionary, (de la RAE, des que van incorporar asínamigoviogüisqui ja no ens en fiem).

Literature:  [noun] Written works, especially those considered of superior or lasting artistic merit: a great work of literature.

Per això, els que llegiu les ombres i les ombres més fosques seguiu-ho fent, però per aquells que volgueu prendre el nostre consell, aquí teniu 5 llibres eròtics -que no pornogràfics (o si més no, no tots pornogràfics)- per fer un salt de qualitat.

amistades .jpgLes amistats perillosesPierre Choderlos de Laclos.
Escrit a finals del segle XVIII, la temàtica d’aquest llibre sorprendrà a molts dels que creuen (o creien) que abans tothom era un sant i un purità. És una novel·la epistolar, amb la qual coneixem la història de la marquesa de Merteuil i el vescompte de Valmount, que en un altre temps van ser amants, i ara competeixen per veure qui és capaç de tenir més amants i aventures, dels quals presumeixen a les cartes que intercanvien tot sovint. En aquesta obra veiem, per si no ho teníem ja clar, que malgrat les dones podien ser tan llibertines com els homes, sempre havien de mantenir els seus actes en secret, ja que mentre el vescompte pot presumir de les seves aventures, i aquestes fins i tot li aporten certa fama, la marquesa les haurà d’amagar com pugui.

Captura de pantalla 2016-08-29 a les 17.15.38.pngL’amant de Lady Chatterley. David H. Lawrence.
Considerada una de les obres mestres de l’erotisme modern, ens narra la història de Connie, una jove rica que està casada amb un paraplèjic i manté relacions (que s’expliquen amb tot luxe de detall) amb el guardabosc de la propietat on viuen. La seva primera edició (1928) va causar un gran escàndol, i se’n va prohibir la reedició. Al 1932 es va publicar una edició censurada -que probablement no va llegir ningú-, i no va ser fins l’any 1959 en què es va tornar a editar el text íntegre.

 

delta de venus.JPG
Delta de Venus
. Anaïs Nin
.
Aquesta novel·la és composta per 15 relats breus on l’autora toca tota mena de temes sexuals, alguns més acceptats o compresos (si més no avui) com el voyeurisme, la homosexualitat, o la infidelitat, i d’altres que sobten com l’incest, l’abús o la pedofília. Anaïs Nin, com sempre, aborda totes les històries des de la perspectiva de l’estudi i la descripció de la dona.

 

Trópico de CáncerHenry Miller. trópico.jpg
Miller combina ficció i autobiografia per narrar la seva pròpia història malvivint com a escriptor al París dels anys trenta. Alguns capítols parlen de les seves amistats, de les relacions socials i els seus llocs de treball, altres són una mena de flux de consciència però el que fa que citem Tròpic de Càncer en aquesta llista són les pàgines on es descriuen, amb tota mena de detalls les experiències sexuals del protagonista. El llibre va ser portat als tribunals més d’una vegada per ser considerat obscè, però això no li ha impedit esdevenir un clàssic.

edades de lulú.jpg
Las edades de Lulú
. Almudena Grandes.
Lulú és una jove de quinze anys durant els quals ha arrossegat una important manca d’efecte que l’aboca a una primera experiència sexual amb Pablo, un amic del seu germà amb qui Lulú es retrobarà al cap d’uns anys. La història de la parella, complexa i plena de passió, fantasies i erotisme fins que Lulú decideix buscar noves experiències fora de la relació.

 

 

Ara, si el que busqueu és no ficció, us recomanem, de propina, que llegiu les cartes de James Joyce a Nora Barnacle, en podeu trobar un fragment en aquest article de Cultura Colectiva. No us avançarem res, però prepareu-vos perquè en Grey es queda endarrerit al costat de l’autor d’Ulisses.

Esperem que us agradin les nostres recomanacions, feu-nos-ho saber!

Wild

El que hem llegit aquest estiu

Tot i que n’hi ha que allarguen l’estiu tants dies com poden, la veritat és que quan arriba setembre i la rutina que ja començavem a enyorar, un té la sensació que amb l’agost s’acaba l’estiu en el seu esplendor. Les vacances no han estat tan relaxades com pensavem però hem aprofitat per llegir llibres dels obligats, els que ens han recomanat o aquells que, per un motiu o altre, ens han anat arribant. Aquestes són les nostres lectures de l’estiu… I vosaltres, què heu llegit?

Els clàssics que hem recuperat

Virginia Woolf i García Márquez són dos dels nostres autors predilectes i aquest estiu hem recuperat algunes de les seves obres com l’assaig Una habitació pròpia de Woolf o dues històries breus però inoblidables com són Crónica de una muerte anunciada i La mala hora. Qualsevol d’aquests relats és 100% recomanable si encara no l’heu gaudit.

Les novetats i els descobriments

Una de les últimes novetats que hem adquirit és el Manual per a dones de fer feines que tant de moda s’ha posat. A més a més hem llegit l’últim de Vargas Llosa, La veritat sobre el cas Harry Quebert que teníem pendent i el tercer volum de la saga Ferrante que tan enganxades ens té.

El que estem llegint ara mateix…

L’estiu s’acaba, d’acord, però les lectures mai. Aquests són els llibres que tenim en marxa i dels que molt aviat tindreu una ressenya el blog. De moment els tres ens tenen enamorades!

Que acabeu de gaudir dels dies de llum i de les lectures!

Wolf