Cançons per la tristesa, actuacions pel record

Hi ha qui diu que la música pot servir per evadir-te en els mals moments, per recarregar piles o per treure un somriure dels llocs més tristos. Tanmateix, sempre hi ha qui gaudeix recreant-se en els moments de tristesa i fer catarsi traient totes les llàgrimes que volen vessar. Per a tots aquells, segur que amb algunes d’aquestes actuacions aconseguiu que la intensitat del moment arribi a una mena de punt sublim.

My way és originalment una cançó de Paul Anka que va popularitzar Frank Sinatra. A prop del final dels dies, es fa una mirada enrere dels encerts i els errors comesos durant la vida. La lletra, la música, el lloc, el moment o el rostre emocionat de Robbie Williams fan d’aquesta actuació un moment que emociona profundament. Si us agrada aquest vídeo, no us perdeu tampoc la versió que en van fer Els Tres Tenors.

Sílvia Pérez Cruz és una mena de debilitat que ens emociona amb la seva interpretació sempre sortida des del fons de l’ànima. Podríem haver escollit qualsevol de les seves cançons o actuacions però si n’hi ha una d’especialment significativa és aquest Vestida de nit escrita per la seva mare Glòria Cruz i musicada pel seu pare Càstor Pérez qui l’acompanya en aquest cas. L’escenari és Calella de Palafrugell i és molt probable que aquest moment també emocioni a la pròpia Sílvia.

La sinceritat d’un jove Eric Clapton cantant Tears in heaven en memòria del seu fill mort és un d’aquells moments en què un és capaç de mudar de pell i colar-se per l’ànima de l’altre. Hi ha poques coses a dir d’una actuació que s’ha de veure i sentir en el sentit més polisèmic de la paraula.

Bohemian Rhapsody és una d’aquelles cançons que posen els pèls de punta des de les primeres notes i el primer ‘Mama just killed a man’. Un Freddie Mercury completament entregat fa d’aquesta cançó un vertader himne èpic i desesperat.

Si parlem d’himnes, res com l’Hallelujah en la versió de Leonard Cohen. Amb la seva veu rompuda i l’aspecte d’un autèntic dandy Cohen recupera una cançó que va composar però que es va fer realment famosa amb Jeff Buckley. Rere els símbols, les metàfores i tota la majestuositat de la cançó s’hi amaga essencialment la incertesa de l’amor.

 

Us deixem de moment amb aquest petit però intens tast. Tornarem amb més música, més llibres i més emocions. Ens encantaria saber quines són les actuacions que us toquen la fibra; deixeu-nos els vostres comentaris.

Fins ben aviat!

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s