El meravellós i tràgic art d’escriure per viure

Títol: El maravilloso y trágico arte de morir de amor
Autor: Gisela Leal
Puntuació: 9.75
Editorial: Alfaguara

Què? Cometeu un gran (grandíssim, enorme) error si us deixeu enganyar pel títol i no llegiu aquest llibre pensant que és una altra de les ‘pastelades’ romàntiques que estan tan en voga darrerament. Aquest llibre és, en una paraula, fantàstic. Una obra d’art de l’experimentació literària que et fa gaudir (i no patir per entendre’l, com la majoria d’aquestes); barreja veus, històries, personatges i opinions, per acabar creant un univers únic, sublim.  

T’agradarà si ets partidari d’una trama qualsevol sempre i quan estigui ben (i tan ben) narrada. 

La nostra cita preferida: «Dios no es hombre. Dios no vive en el cielo. Dios no es humilde. Dios no es un carpintero. Dios viste de Chanel. Dios toma champagne. Dios tiene apóstoles, pero mucho más de doce y, ciertamente, mucho mejor vestidos que San Juan y San Mateo. Dios te provoca pensamientos impuros. Dios te seduce. Dios tiene un seudónimo y es Valentina Jaime de Alba».

Com l’has de llegir? Creiem que l’autora (el Escritor Legítimo, o el Narrador, ja no sabem qui és que ens aconsella escoltar certes músiques en certs moments) ja dóna prou indicacions per llegir el llibre com per tenir una lectura completa; la nostra única recomanació és que li feu cas. 

Una curiositat: Tot el llibre en si n’està ple. Per mencionar-ne una sola, hi ha un peu de pàgina que dura set pàgines i mitja. Una altra? Que Gisela Leal va ser, amb la seva primera novel·la El Club de los Abandonados, l’autora més jove en ser publicada per Alfaguara, amb només vint-i-quatre anys. Alguna cosa deu tenir, no?

Si t’ha agradat com que de moment no hem llegit res similar a aquest llibre, no ens atrevim a fer recomanacions, però sí que frisem per posar-li les mans al damunt a l’esmentat El Club de los Abandonados. Si no us ha agradat, probablement us recomanem Moby Dick. 

-Wild