Artistes Oblidades

Quants genis han quedat soterrats sota el pas impassible dels anys? Quants artistes no han obtingut mai el reconeixement que mereixien per no trobar-se en el lloc adequat en el moment adequat, per una mala passada de l’atzar, o per haver nascut dona?

Volem dedicar el nostre espai d’avui a tres dones que no van ser reconegudes com a grans artistes precisament per això, perquè eren dones i se les titllava d’aprenents de, o de llunàtiques amb aspiracions, o d’adoptar comportaments masculins (tot això per voler expressar mitjançant l’art sentiments que, si no manifestes, t’acaben matant).

camille claudel

Camille Claudel (1864- 1943) va ser una genialíssima escultora, molt sovint més recordada com a la musa de Rodin que com una artista en si mateixa. Durant la infància ja es mostrava interessada per l’escultura, i després de molt insistir va aconseguir que els seus pares acceptessin aquesta vocació, i així la matriculessin a l’Acadèmia Colarossi, a París.

Allà va conèixer Rodin, i de seguida van establir un vincle tant professional com afectiu. Claudel va col·laborar en obres de Rodin tan importants com Les portes de l’infern Els burgesos de Calais. Però ni la relació d’amants ni la de col·legues va durar; en l’àmbit professional, ella es volia desvincular del seu mestre per deixar de ser vista com una ‘imitadora’ del seu estil; volia ser més que la millor alumna de Rodin, volia guanyar-se la vida amb les seves obres, ser reconeguda com a artista i no com a aprenent. Per altra banda, Rodin no va voler-se separar de la seva dona Rosa Beuret per viure amb Camille.

the waltz

Un dels detalls més importants de la vida de Claudel és que va passar els darrers 30 anys de la seva vida internada en un centre psiquiàtric, on no li era permès desenvolupar la seva passió. L’any 1995 es van trobar uns documents entre els quals hi ha les anàlisis mèdics de l’escultora, en els quals consta que presentava deliris paranoics, però també s’hi van trobar cartes d’ella on denunciava -d’una forma totalment lúcida-, el seu confinament, la seva soledat i un odi creixent vers Rodin.

Si voleu saber més d’aquesta figura apassionada i apassionant, podeu veure la pel·lícula La pasión de Camille Claudel (1988), o la més recent Camille Claudel 1915 (2013), basada en els anys que va passar internada, i en el patiment d’aquests, o llegir el llibre Camille Claudeld’Anne Delbée, una història subjectiva, que es posa en la pell de l’artista i que ens fa sentir la injustícia de la falta de reconeixement que va patir tota la vida.

 

violette.jpgDes de la seva més tendra infància, l’autora francesa  Violette Leduc  (1807-1972)  va patir de baixa autoestima causada per l’hostilitat i falta de protecció de la seva mare. Durant la Primera Guerra Mundial, va haver d’abandonar els estudis, però un cop aquesta va acabar, va tornar al Collège de Douai, on va tenir una relació amb una companya de curs i amb una instructora de música, que va ser acomiadada després que es conegués l’incident. El seu llibre Thérèse et Isabelle –publicat l’any 1966 a partir d’escenes censurades d’un llibre previ (ressenya a The Guardian)-, s’inspira en aquesta etapa de la seva vida d’estudiant. (Aquí es pot veure el tràiler de la pel·lícula Thérèse et Isabelle, feta l’any 1968 per Radley Metzger).

L’any 1942 va conèixer Maurice Sachs i Simone de Beauvoir (de qui suposadament es va enamorar amb bogeria), i aquests la van animar a escriure. La seva primera novel·la, L’Asphyxie, va ser publicada per Albert Camus. Moltes de les seves novel·les van causar polèmica per escenes sexuals lèsbiques massa explícites o relacions incestuoses. La seva obra més famosa és La Bâtarde, que va ser un best-seller a l’època.

Nosaltres vam conèixer la figura d’aquesta gran escriptora a través de la (també gran) pel·lícula Violette (2013), de Martin Provost. Si teniu l’oportunitat, i voleu saber més d’aquesta dona i la seva història amb Simone de Beauvoire, no us la podeu perdre.

 

SofonisbaSofonisba Anguissola (1532-1623) és un personatge que, curiosament, va tenir molt èxit durant el Renaixement, però que va ser oblidada després de la seva mort.

Filla d’una família noble d’Itàlia, des de jove va rebre una intensa formació artística que incloïa classes de dibuix i pintura, uns privilegis reservats a les classes altes. El primer a descobrir la seva valia, va ser Bernardino Gatti; un talent que va arribar a oïdes, fins i tot, de Michelangelo.

Retratista de formació, Sofonisba va viatjar a la cort espanyola de Felip II, on va estar entre 1559 i 1573, per convertir-se amb la dama de companyia de la nova reina, Isabel de Valois. El monarca va quedar admirat de la seva obra i li va encarregar diversos treballs, i es va convertir en professora de pintura i retratista de la cort. Aquesta etapa de la seva vida és, precisament, la que es relata al llibre que ens va donar a conèixer aquesta figura tan interessant: La leyenda negra, de Lynn Cullen. En aquesta, Sofonisba és la protagonista i, tot i que part de la història que s’hi narra és de ficció, l’explicació de la seva vida està històricament documentada. Una altra novel·la que ens ha semblat que té bona pinta és El secreto de Sofonisba, de Lorenzo de’ Medici.sofonisba 2.jpg

Després d’abandonar la cort espanyola, es va casar i quedar viuda més d’una vegada, establint-se a Sicília, Gènova i, finalment, Palerm. Allà és on es recullen darreres notícies de Sofonisba, de la mà del pintor Anthony van Dyck, que la va visitar quan tenia ja 93 anys però seguia sent una dona vigorosa i genial.

Com a curiositat, està bé assenyalar que el museu del Prado només té tres obres pintades per una dona, i en els tres casos l’autora n’és la mateixa: Sofonisba Anguissola. Aquest fet no fa més que incidir en el poc coneixement que tenim d’una artista tan important. En aquest cas no hem trobat cap pel·lícula sobre la vida de l’artista que ens ocupa, però sí un petit vídeo del San Diego Museum of Art on s’analitza una de les seves obres. Si us agrada l’art, segur que us interessarà!

 

Si us ha agradat aquesta entrada, feu-nos-ho saber. Si té èxit, en farem una segona part (i fins i tot potser una tercera, qui sap?)

-Wild

 

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s