Cèlebres autors i les seves manies

Tots, absolutament tots i cada un de nosaltres tenim alguna petita, insignificant mania (d’altres en tenim més d’una, i de no tan petites i insignificants). Un ritual de bon matí, uns passos a seguir abans de posar-nos a fer feina, aquella cosa que no podem deixar de fer abans d’anar a dormir… No mentiu, tots ens hem fixat en no trepitjar les juntes de les rajoles pel carrer. D’altres, els que som una mica més recargolats (o els que admetem ser-ho), podem confessar manies més importants, que a vegades inclús ens poden fer tornar enrere per intentar refer el que considerem que no hem fet com toca.

D’això ningú se’n lliura i, fins i tot, els escriptors, que són els humans menys humans (o els humans més humans, segons com es miri) solen tenir manies d’allò més estranyes quan es posen a escriure. Us en volem presentar unes quantes perquè la propera vegada que us sorprengueu comptant les escales mentre les pugeu, penseu que no sou tan estranys, i que potser és el senyal que us heu de posar a escriure.

garcía marquezComencem pel grandíssim Gabriel García Márquez, resulta que el brillantíssim autor d’obres com  Cien años de soledad o El amor en los tiempos del cólera havia de tenir una flor groga sobre la seva taula, i escriure descalç. Sempre. I, a més, es podia passar mesos sense escriure una sola línia si no se sentia inspirat.

allendeIsabel Allende, l’autora de llibres com La casa de los espíritus, o Paula, per exemple, comença totes les seves novel·les el dia 8 de gener. Abans de començar a escriure, encén una espelma. Quan aquesta s’apaga, deixa d’escriure, vagi per on vagi, estigui on estigui, ho deixa tot. Aquí podeu veure una entrevista on explica algun d’aquests habits, i moltes més coses. 

trumanTruman Capote és un dels autors més supersticiós fins al moment. Patia d’una forta aversió al número tretze, fet que l’obligava a sumar constantment els números de tot el que l’envoltava per comprovar que no sumaven mai 13. Alguna vegada s’havia canviat d’habitació d’hotel perquè la suma del número de telèfon donava tretze. Escrivia des del llit; mai començava o acabava un treball els divendres; malgrat ser fumador, en un cendrer no hi podia haver mai més de tres burilles, i si es trobava fora de casa, se les guardava a la butxaca perquè això no passés.

virginiaLa primera dona en cobrar el mateix que els homes per escriure tampoc es lliurava d’una sèrie d’habits. Estem parlant, és clar, de Virginia Woolf. Tenia tantes manies per escriure correctament com per llegir correctament. De jove, escrivia de peu sobre una taula d’un metre d’alçada perquè, defensava, volia poder fer com els pintors i allunyar-se per veure la seva obra amb perspectiva quan fos necessari. Es creu que això ho feia per una mena de rivalitat amb la seva germana, Vanessa Bell (en aquell moment Vanessa Stephen), que era pintora.

I com aquests, n’hi ha molts més. Alguns autors es posaven l’objectiu d’escriure un cert nombre de paraules cada dia, com és el cas de Jack London, que n’havia d’escriure 1.000; o William Golding que, igual com Arthur Conan Doyle n’escrivia 3.000 diàres. Per altra banda, hi ha els que es posen objectius més lligats a la qualitat que a la quantitat, com era James Joyce, que considerava que dues frases ben fetes i acabades eren la feina d’una jornada (potser per això va trigar més de 20.000 hores a escriure Ulises).

Si aquest post us ha agradat, feu-nos-ho saber, i segur que en fem més de semblants. Bon diumenge!

-Wild

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s