5 llibres epistolars imprescindibles

Obro la bústia i, després d’una setmana d’espera, la veig; amagada entre la factura de l’aigua, la paperassa de la campanya electoral de torn i els pamflets promocionals que, teòricament, no està permès que se’ns deixi a la bústia. Agafo el sobre blanc que, malgrat m’encantaria, no està lacrat. Oloro el paper, miro la lletra polida de la direcció i del remitent i me l’enduc a casa per llegir.

Per als que us sentiu identificats amb aquesta escena, i als que us sàpiga greu que amb els mails i els whatsapps s’hagi perdut tota aquesta emoció de l’espera, de la lletra escrita a mà, de la olor del paper (pels més romàntics), sempre podreu recuperar aquesta sensació a través de les novel·les epistolars.

pamelaPamela o la virtut recompensada. Samuel Richardson

Va començar com un llibre de conducta, però a mida que va anar escrivint la història a través de les cartes de Pamela, Richardson va decidir que faria una novel·la que, alhora que entretingués al lector (o a les lectores, probablement en l’època), l’instruís moral i èticament.
La novel·la va tenir tant èxit que moltes dones duien el llibre sota el braç quan sortien a passejar perquè la gent sapigués que llegien Pamela.
Una altra de les característiques d’aquesta novel·la és que va inspirar moltes paròdies, entre les quals Shamela, de Henry Fielding.
“Well, my story, surely, would furnish out a surprising kind of novel, if it were to be well told.”

WertherLes desventures del jove Werther. Johann Wolfgang von Goethe

Ja n’hem parlat mil vegades, i ho seguirem fent. Werther –a part de ser una de les novel·les més romàntiques que s’han escrit-, és una de les novel·les més importants del moviment alemany ‘Sturm und Drang’, precedent del Romanticisme, i gràcies a aquest llibre, Goethe, que l’havia escrit amb només 24 anys, es va convertir en un dels autors del moment.
No és cap secret -qui més qui menys, ho sabem tots-, que al final del llibre el protagonista se suïcida. Durant molt temps, s’ha dit que aquest llibre va causar ‘l’efecte Werther’, segons el qual el llibre va provocar una onada de joves es van suïcidar imitant el protagonista de la història, però alguns estudis han desmentit aquest fet.
“¡Siento tantas cosas…, y mi pasión por ella lo devora todo! ¡Tantas cosas! . . . ¡Y sin ella todo se reduce a nada!”

de profundisDe Profundis (Epistola in carcere et vinculis). Oscar Wilde

Un altre dels nostres preferits; per si no fos prou el fet que estem enamorades de com escriu Oscar Wilde, la història darrere de la novel·la és apassionant. I és que no és un novel·la feta de cartes, sinó que és una carta feta novel·la. Wilde la va escriure des de la Presó de Reading al seu amant Lord Alfred Douglas quan va ser empresonat per homosexual (o, per emprar l’eufemisme que amb què els anglesos condemnaven ser gay, el van empresonar per gross indecency).
Wilde va poder escriure la carta perquè l’encarregat de la presó creia que aquesta tindria un efecte catàrtic, però sempre escrivia sota supervisió, i mai li va ser permès enviar-la.
“The most terrible thing about it is not that it breaks one’s heart—hearts are made to be broken—but that it turns one’s heart to stone.”


Coberta Carta d'una...Carta d’una desconeguda
. Stefan Zweig

Novament una història d’amor apassionat, mortal, curador i destructor, redactada a través d’una epistola. Una única carta conforma aquest llibre curt que es pot llegir en una sola tarda.
Stefan Zweig, un dels autors que més i millor han escrit sobre Europa i l’autor, més que conegut d’aquesta novel·la, es va suïcidar l’any 1942, en veure que el continent sobre el qual tant havia escrit “es destruïa a si mateix”.
Si voleu saber més d’aquesta novel·la, us recomanem la ressenya que vam fer-ne fa poc. 
Només vull parlar-te a tu, dir-t’ho tot per primera vegada; has de saber tots els detalls de la meva vida, que sempre ha estat la teva i de la qual mai no n’has sabut res.

contra el vent del nord.jpgContra el vent del nord. Daniel Glattauer

Ara sí que ha arribat l’hora. Per a tots aquells que ja hagueu nascut amb l’smartphone i el WhatsApp entre les mans, aquesta és una novel·la “epistolar” però a l’estil del segle XXI: l’Emmi i en Leo es coneixen, per error (o per casualitat, o pel destí), quan ella envia un mail a una adreça equivocada. Comencen intercanviant un parell de correus electrònics innocents, i això acaba amb una relació epistolar via mail.
La novel·la va tenir molt èxit i, per aquells a qui els agradi, que sapigueu que existeix una segona part, amb el nom Cada set onades.
“Escriu-me, Emmi. Escriure és com fer petons, però sense llavis. Escriure és fer petons de pensament.”

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s