Pel·lícules espanyoles que es mereixien un Oscar (I)

Julieta d’Amodóvar ha estat finalment l’elegida per representar el cine espanyol als Oscars. Les crítiques al voltant del cinema que es fa a Espanya és sempre sobre la taula, ara bé, només donant una ullada a les pel·lícules que s’han fet en els últims anys veurem que no només hi ha la típica peli d’humor groller, els personatges caricaturescos i els acudits picants. Hi ha directores i directors que arrisquen, que porten noves propostes, que creen històries inoblidables amb personatges únics. Sovint infravalorades, aquí us portem una petita prova que demostra, a parer nostre, que el cinema espanyol fa pel·lícules que s’haurien merescut perfectament un Oscar.

La novia

Òbviament, la pel·lícula que competia amb Julieta per ser la representació espanyola als Oscar havia de ser en aquesta llista, i més si admetem que és una de les nostres preferides.
Mai és mal moment per homenatjar un poeta dels grans com és Federico García Lorca, i menys si es fa amb l’elegància i el gust amb què ho va aconseguir Paula Ortiz. Aquesta brillant adaptació de Bodas de sangre és cinema amb majúscules; els seus plans, la banda sonora i uns quants actors molt bons van aconseguir el que molt pocs han pogut fer fins ara: transportar la poesia a la gran pantalla.

Volver

Sí, sí, tornem amb Almodóvar però… com podríem no fer-ho? Volver és ja un clàssic del cinema espanyol. Dirigida per un dels directors més coneguts, amb actrius que han guanyat premis per parar un tren (fins i tot algun Oscar, encara que no sigui per aquest film), a Volver hi trobem, segons les paraules del seu director:

“Tres generaciones de mujeres [que] sobreviven al viento solano, al fuego, a la locura, a la superstición e incluso a la muerte a base de bondad, mentiras y una vitalidad sin límites»

Los amantes del círculo polar

Una pel·lícula sobre la casualitat -o el destí- i les voltes que fa la vida; temes recurrents en els films de Julio Medem, de qui podríem destacar unes quantes pel·lícules més. L’Otto i l’Ana són dos personatges estranys (i qui no ho és?), entranyables i amb un gran món interior. Com a tots els films de Medem (o si més no tots els que hem vist fins ara), cap imatge és gratuïta, cap detall fortuït i, per això, aquesta és una pel·lícula que es pot veure dues, tres, quatre o cinc vegades, i anar-hi descobrint detalls, petites coincidències que a la primera visualització no havies vist. Una petita joia ben acabada, a parer nostre.

“Es bueno que las vidas tengan varios círculos. Pero la mía, mi vida, sólo ha dado la vuelta una vez y no del todo. Falta lo más importante. He escrito tantas veces su nombre dentro…. Y aquí, ahora mismo, no puedo cerrar nada. Estoy solo.”

Fins aquí tres dels films espanyols que trobem dignes dels Oscar -o d’un premi important, perquè ja se sap que l’Acadèmia no sempre premia els qui més ho mereixen, i a vegades tenen un criteri criticable alhora de seleccionar els guardonats-. Però no s’acaba aquí la cosa, ja hem dit que, des que vam descobrir el món del cinema espanyol, la nostra vida ha canviat, i això no s’aconsegueix només amb tres pel·lícules bones, així que aviat en publicarem tres més, perquè no us en perdeu cap!

-Wolf & Wild

 

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s