La nostra ‘rentrée’ literària

Com potser ja sabeu, el mes de setembre és un mes important en termes de literatura. I no, no és perquè les llibreries exhaureixin tots els exemplars de El árbol de la cienciaEl quadern gris, o altres lectures obligatòries que tothom s’afanya a comprar només de començar el curs, no fos cas que s’esgotessin. No.
El setembre és un mes important perquè, a diferència d’altres dates (com podria ser Nadal o Sant Jordi), les editorials aprofiten per posar a la venda aquells llibres més selectes, menys best-sellers, per dir-ho d’alguna manera en què tots ens entendrem. I aquest fenòmen es coneix com la rentrée literària.
Doncs bé, sense més preàmbul, us presentem els llibres que conformen (o aviat conformaran, perquè, per sort o per desgràcia, no ens els podem comprar tots de cop) la nostra rentrée particular.

les-noiesLes noies. Emma Cline
Què té aquest llibre per fer que tothom parli d’Emma Cline? No ho sabem, però segur que no trigarem a descobrir-ho.
Situada a la Califòrnia de 1969, la protagonista de Les noies, l’Evie, coneix un grup de noies que viuen en un ranxo solitari i formen part d’una comuna. Segons sembla, l’autora se centra en la història real de Charles Manson i el seu clan.
Fa temps que anem a la recerca de noves autores millenials que ens agradin, i creiem que aquí n’hi trobarem una.

 

 

 

tan poca vida.jpgTan poca vida. Hanya Yanagihara
Yanagihara tenia deu anys quan el seu pare, metge, la va dur a presenciar la seva primera autopsia. La història comença sent un retrat de l’amistat de quatre joves nois que viuen a Nova York: JB, un artista negre gay; Malcolm, un arquitecte mestís i mimat; Willem, un atractiu actor de l’Orient Mitjà i Jude, un brillant i turmentat advocat.
The Guardian destaca, en una entrevista a l’autora, que, sorprenentment, és una dona qui ha creat la “més elocuent autòpsia de la masculinitat moderna”.
No us el perdeu!

 

Me llamo Lucy Barton. Elizabeth Stroutme llamo lucy barton.jpg
Una conversa entre dues dones, en una sala d’hospital, i que dura cinc dies i cinc nits. Però sembla que el temps s’aturi, i que tot desaparegui tret d’aquella conversa entre una mare i una filla.
No sabem gaire més sobre Lucy Barton, ni tampoc de la seva autora, Elizabeth Strout, però és un d’aquells llibres que ens transmeten bones sensacions, i que la propera vegada que veiem a la llibreria haurem de comprar, tant si volem com si no.

 

 

-Wild

 

 

 

 

 

 

Anuncios

Un comentario en “La nostra ‘rentrée’ literària

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s