Solterona. Una porta d’entrada al feminisme

Arribo emocionada a la cantonada entre els carrers de Girona i Diputació. Falta encara un quart d’hora perquè comenci el curs, però millor, així tinc temps de fer una ullada a la nova Llibreria Malpaso. Potser el que més sobta al primer cop d’ull és que tot l’espai, un local força gran i de sostres alts -molt alts- és tot blanc. A mi em sembla que així aconsegueixen que no ens distraguem amb res que no siguin els llibres, que alhora, tan ben posats i ordenats, actuen com a elements decoratius.

14800014_542699635934577_872125897_o.jpg

Vaig automàticament cap a un grup de llibres entre els quals es troba Solterona de Kate Bolick, el que havíem de dur llegit avui, per al primer Club de Lectura Feminista, i també Las chicas, el de la propera sessió. A la mateixa taula hi trobo un parell de llibres que em són familiars, com La teoría King Kong de Virginie Despentes, i El segundo sexo de Simone de Beauvoir. A banda d’això, a les estanteries que es reparteixen pel local, els llibres es troben ordenats per editorials. Una idea magnífica, a parer meu, i que s’explota a massa poques llibreries.

Arriba la conductora de l’acte: Maria Antònia Massanet, filòloga, poeta i organitzadora/promotora de molts esdeveniments al voltant de les lletres. A més, avui m’assabento que té un màster d’estudis de Dona i Gènere a les espatlles, això pinta bé. De mica en mica anem fent pinya seient al seu voltant. A les set en punt ja som unes quantes, però donem els cinc minuts de cortesia, que a Barcelona, ja se sap, sempre hi ha un metro que no arriba quan toca o un autobús que troba un carrer tallat.

Mentre fem temps, la Maria Antònia ens explica que La Tribu de Frida, el bloc que es troba darrere l’organització d’aquesta sèrie de Clubs de Lectura Feminista, ha passat a anomenar-se La Tribu. Resulta que els hereus de la mateixa Frida Kahlo s’han posat en contacte amb Carmen G. de la Cueva, l’artífex del mitjà, i li fet arribar una denúncia per “aprofitament indegut del reconeixement, prestigi i fama de l’artista”. Així que ha hagut de mudar-se de pàgina web, i encara està esperant saber si li poden reclamar alguna cosa.

-Ai, si Frida aixequés el cap…

Per fi obrim la sessió. Fem una ronda de presentació, però jo sóc horrible pels noms i no en recordo la meitat. L’estil de Bolick és força recent aquí; una barreja d’assaig, autobiografia i novel·la que als Estats Units ja fa un temps que es porta. L’exemple més conegut que podem trobar d’un format semblant en català és Germà de gel, d’Alicia Kopf (això diuen, perquè jo confesso que encara no l’he llegit). Aviat surt la comparació entre Solterona i Sexo en Nueva York: “una dona blanca, heterosexual i de classe mitjana-alta”. Sí, és cert que Kate Bolick desafia la institució del matrimoni, però no la critica; trobem en el llibre un feminisme poc feminista, una “porta d’entrada al feminisme (però poc més)”, com diu alguna de les noies que era al club (perquè desgraciadament, siguem realistes, en un club de lectura feminista només hi sol haver dones).

solterona

Fotografia de Mara Blackflower

El terme de “solterona” és poc clar al llarg de la novel·la. Potser el concepte de spinster als Estats Units no és ben bé el mateix que tenim nosaltres aquí de soltera, on ho entenem més com algú que no té parella estable. A mi m’ha semblat que Bolick considera soltera una dona que, tot i tenir parella, no posi aquesta per damunt dels seus objectius i ambicions.

Molt resumidament, el procés que descriu Kate Bolick al llibre és la cerca de la seva pròpia identitat, tant personal com professional. Això ho fa a través de cinc dones que han estat les seves “despertadores” (en termes més acadèmics s’anomena al fenomen “genealogia femenina”). quote spinster4.pngL’autora va descobrint aquests cinc personatges (Edith Wharton, Maeve Brennan, Neith Boyce, Edna St. Vincent Millay i Charlotte Perkins Gilman) en moments crucials de la seva vida: quan no sap si ha de mantenir la relació de quatre anys que, aparentment, funciona molt bé i està destinada al matrimoni; si ha de renunciar al seu somni de ser escriptora i conformar-se amb les feines que, encara que no l’apassionin, paguen les factures, etc. La Maria Antònia ens diu que ha trobat a faltar la figura de Virginia Woolf com a “despertadora”, i jo en part hi estic d’acord -perquè Woolf és la figura que més m’ha obsessionat-, però en part penso que Kate Bolick, no sé per què, no lliga gaire amb Virginia Woolf (sense que això tingui la intenció de ser un comentari positiu o negatiu).

A dos quarts de nou han de tancar la llibreria, i totes ens mirem desesperades: però si no ens ha donat temps a res, ja ha passat una hora i mitja? Ara què fem, amb tot el que ens ha quedat per comentar? Això no es pot compartir amb qualsevol… Decidim allargar-ho una mica més, prenent alguna cosa al restaurant que la mateixa Malpaso té ben bé al costat.

club-de-lectura

-Jo avui, li he dit al meu cap que anava a un club de lectura, i tot li ha semblat molt bé i molt interessant fins que he mencionat que era feminista,- diu una de les participants,- llavors ha posat cara d’espant.

Sol passar. La meva àvia va tenir la mateixa reacció. Fins que tu els expliques que ser feminista no és el contrari de ser masclista. Que una feminista vol la igualtat, com totes les dones (o gairebé totes). Llavors fan un “ah…” poc convençut i canvien de tema.

Igual com al mateix club de lectura, en aquesta crònica també em falten alguns temes per tractar, i sóc conscient que deixo moltes coses de les quals vam parlar i molts fils que es podien haver estirat fora d’aquesta crònica, però és que el feminisme no es pot tocar tot en dues hores, i tampoc en dues pàgines (i encara sort, perquè sinó estaríem molt fotudes). Vaig marxar a casa motivada, amb ganes de fer aquest petit escrit i que ja sigui dia 4 de novembre, la cita del segon club de lectura.

Wild

PD: Per a qualsevol persona que no pugui assistir al Club de Lectura presencial, hi ha un foro a la plataforma de Goodreads on el pot seguir en línia, perquè ningú es quedi sense!

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s