Val la pena llegir Tan poca vida?

tan-poca-vida

Tots els articles sobre la rentrée literària parlaven d’aquest llibre i l’anunciaven com l’èxit de la temporada o, fins i tot els més atrevits, han assegurat que és carn de convertir-se en un clàssic. Sense fer eslògans d’aquesta obra, el que ens agradaria respondre és per què val la pena llegir aquestes més de mil pàgines perquè, sí, creiem que val la pena.

La veritat és que no ens és fàcil fer una ressenya d’aquesta història perquè hi ha alguna cosa que va més enllà del mateix argument i dels mateixos personatges i que costa posar per escrit. Diu la contraportada que Tan poca vida és la història de quatre amics que creixen junts a Manhattan i comparteixen una idea molt peculiar de la intimitat, una manera d’estar junts feta de poques paraules i molts gestos. És cert, en J.B., en Malcom, en Willem i en Jude mantenen una amistat d’aquelles que va passant per etapes distintes i que sobreviu les distàncies i els distanciaments a través del temps. Tanmateix més que allò que ens explica l’autora sobre aquests quatre homes el que és important és el que calla. Podríem dir que el silenci és el gran protagonista de l’obra perquè és on rau la veritat.

A mesura que avança la novel·la i anem coneixent de mica en mica els quatre personatges i l’evolució de la seva amistat, ens adonem que n’hi ha un que sobresurt i que es converteix en l’eix principal de la història: Jude. Sobre la seva vida se’ns plantegen més interrogants que respostes i el seu passat es va desgranant a poc a poc fins a descobrir-nos d’on venen les seves pors i els seus traumes que el perseguiran de per vida i que l’han fet ser una persona hermètica que mai es mostra als altres, ni tan sols als seus amics.

De la mateixa manera, nosaltres com a lectors anem entrant pas a pas dins la història fins a endinsar-nos-hi. No és un llibre que es llegeixi en dos dies i no només pel seu volum extens sinó per la densitat de l’argument, per la duresa de les vivències que s’expliquen i perquè requereix un cert esforç per la nostra part d’anar masticant les paraules abans d’empassar-nos-les.

299a903d-6b20-45a5-a38d-37370b6d0286.jpg

Si després de tot el que hem dit i de tot el que s’ha dit en general sobre aquest llibre a mitjans i xarxes socials encara no et ve de gust llegir Tan poca vida o si, precisament, perquè se n’ha parlat massa creus que és una moda passatgera et donem els perquès definitius per fer aquest esforç de lectura i gaudir d’una experiència literària única:

Perquè…estem davant d’una història molt completa i que tracta temes fonamentals com la intimitat, la soledat, l’amistat i la complexitat, en fi, de la vida de cada persona.

Perquè…Hanya Yanagihara ha creat personatges tan inoblidables com Jude i s’ha atrevit a parlar del tabú dels abusos sexuals infantils fent-ne un retrat magistral de les conseqüències posteriors.

Perquè...la història està explicada amb una prosa senzilla però molt potent i que està clarament al servei del que conta.

Perquè …aquest és un d’aquells llibres que et commou i et va guanyant pàgina a pàgina i que es queda a la memòria més enllà de la lectura. Tan poca vida va retornant una vegada i una altra demostrant que té alguna cosa que el fa diferent i que el seu èxit és merescut, almenys al nostre parer.

En fi, si encara no ho heu fet, afegiu Tan poca vida a la vostra llista i gaudiu tant com ho hem fet nosaltres llegint aquesta joieta.

-Wolf

 

Anuncios

2 comentarios en “Val la pena llegir Tan poca vida?

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s