Club de Lectura Feminista #2

Sin título-4Acabada ja la segona sessió del Club de Lectura Feminista de La Tribu, em disposo a fer-ne un resum, una petita crònica o un modest escrit, sempre subjectiu, és clar. Per divendres 4 de novembre ens havíem de llegir el que sembla ser el nou “hit” de la literatura nord-americana: las Chicas, d’Emma Cline, a qui no atorgaré adjectius com “la joveníssima” perquè:

  1. és més gran que jo
  2. si fos ella em molestaria que aquest fos l’adjectiu que sempre m’acompanyés
  3. Ben Brooks és més jove que ella i ha escrit un dels meus llibres preferits, així que estic acostumada a llegir millennials

Tornant al llibre, doncs, el primer que he de dir és que tant a la nostra sessió particular del Club de Lectura com les altres que s’han organitzat a través de La Tribu arreu d’Espanya i també els fils que s’han obert al Club de Lectura Feminista Virtual de Goodreads, és un llibre que ha deixat unes emocions molt ambigües a força gent.

Vaig arribar divendres a dos quarts de set en punt a la Llibreria Malpaso amb la sensació que el llibre m’havia enganxat, però que potser no m’havia aportat gaire res en què pensar un cop havia girat la última fulla. Totes vam coincidir en què el llibre estava bé, però no era carn d’una gran obra mestra o un clàssic, com s’ha apuntat en alguns mitjans. Fins aquí bé.

Però llavors van sortir els petits detalls en què ja no estàvem tan d’acord:
-Jo no l’he trobat gens feminista, al contrari, les dones que mostra són molt dèbils i sotmeses.
-Però d’això es tracta, no? De mostrar una realitat; descriu moltes situacions que a mi em són força conegudes.

Una de les escenes que més recordo del llibre és on, ja cap al final, en Julian porta un amic a la casa i, mentre sopen, beuen i fumen, li diu a la Sasha que els ensenyi els pits. La protagonista, que ja és una dona de mitjana edat, però que per alguna raó gairebé encaixa en aquell ambient, s’erigeix com a defensora dels drets que ella no va exercir mai de jove, i li diu que no ho ha de fer. La Sasha, pensant que és més cool i per fer-ho, les s’aixeca la samarreta igualment.

Un altre tema que va despertar interès va ser l’orientació sexual de la protagonista
-No és que m’agradin les etiquetes, però estic una mica farta que no es diguin les coses pel seu nom. Aquesta dona és lesbiana?

Es va obrir un debat sobre el descobriment del sexe, l’amor platònic (o no?) que sent la jove -i no tan jove- Evie per Susanne… una relació que, per cert, em va semblar molt ben descrita. Tots hem tingut algun amor platònic, un amor que es nodria d’algun gest i alguna mirada que, en la nostra imaginació, ocultaven quelcom enorme i imparable. Aquell amor que ens hagués fet saltar al buit sense dubtar-ho. I això és el que sent Evie per Susanne. Fins a quin punt la màgia del rancho no es redueix a l’aura que envolta Susanne? La descripció de com cada gest d’aquesta repercuteix en Evie multiplicat per mil, la subtil transició, en què primer es pensa que vol ser part d’aquell grup d’amigues a les que la Susanne dedica atenció, i mica a mica busca cada vegada més d’ella. Evie no es demana què li passa, perquè li sembla que el que sent és únic, que no li ha passat mai abans a ningú, i que per això el que ella sent no té explicació. Així ens sentim tots quan ens enamorem, no?

Captura de pantalla 2016-11-12 a les 14.20.26.png

I Russell… quin paper juga el personatge que en què es reflecteix Charles Manson? Apareix poc, i quan ho fa, sol ser des del punt de vista de la Evie madura (en el sentit d’edat), i es descriu com una figura més aviat repulsiva, un home dolent i força fastigós. Mai connectem amb l’encant que li veuen els altres, des del principi tenim clar que Russell no és una persona a qui ens voldríem acostar.

Les inseguretats, la joventut, la construcció de la pròpia identitat… quan vam arribar no sabíem si el llibre donaria per fer dues hores de club de lectura, i es van obrir tants temes interessants que ens van quedar curtes. L’evolució d’Evie, per exemple, és un dels temes més interessants d’aquesta novel·la. Com el rancho li fa fer el pas -prematur- d’una pre-adolescència a l’etapa adulta. Arriba com una noia insegura, incòmode amb si mateixa, que fa el que sigui per agradar, per un moment sembla que es torna segura, és una més de la colla, el sentiment de grup la fa sentir forta. Però se’ns descobreix una Evie adulta que, a més de tenir les mateixes inseguretats i dubtes, la mateixa complaença per agradar que de jove, ha perdut tota la fe en el món.

new-eve1Una sessió molt productiva i interessant, en què van sortir també referències a altres llibres que Emma Cline podria haver llegit -com The passion of the new Eve, d’Angela Carter, llibre que tracta a fons la construcció de gènere, i que ja ens hem apuntat a la llista dels pendents-.

Com sempre, podríem no acabar mai si haguéssim d’estirar de tot el que va sortir el passat divendres al club de lectura, però encara en queden dos per davant, i ara toca posar-nos a llegir Mi vida en la carretera, de Gloria Steinem.

Bona lectura!

Wild

Anuncios

Un comentario en “Club de Lectura Feminista #2

  1. Pingback: Club de Lectura Feminista #4 | WoolfWildeWeb

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s