Introvertits, no us amagueu!

Els introvertits tendeixen a recarregar energia passant temps sols. Estar durant llargues estones amb gent fa que gastin energia, sobretot si es tracta de grans grups.

Tothom ho tenia entès així?

Jo fins fa un temps pensava que els introvertits simplement eren gent més vergonyosa. I em sentia identificada, perquè associem els introvertits amb gent a qui li agrada estar sola, activitats individualistes com llegir o escriure i per a qui sortir de festa és més una obligació que un premi. Pensava que alguna cosa havia d’estar fent malament, o no entenia, i resulta que simplement és que gasto energia quan m’envolta molta gent. Això vol dir que tinc excusa, i la següent vegada que em vulgui escapar d’algun esdeveniment diré que sóc introvertida, com qui diu que té febre. És broma.

introvert.jpg

Però sí que, una vegada ens identifiquem com una persona introvertida i ens fixem en els nostres companys, familiars o referents extravertits, ens demanem: jo puc arribar igual de lluny que aquesta persona? El psiquiatra Carl G. Jung va dir que “no existeix tal cosa com un introvertit pur o un extravertit pur. Tal persona estaria en un manicomi”. Llavors, això de ser introvertit o extravertit no és binari (hi ha alguna cosa binària, en realitat?), sinó que és un espectre.

Si no teniu massa clar amb quin dels dos mots us identifiqueu més -i si per algun motiu us interessa sentir-vos identificats amb algun dels dos, com si no tinguéssim ja prou etiquetes-, podeu fer aquest test , que és prou entretingut i acurat, en la meva opinió.

A què ve, tot això dels introvertits i extravertits, us preguntareu. Doncs bé, resulta que l’altre dia tenia ganes de veure una Ted Talk, i per pura casualitat vaig topar amb la de Susan Cain, i el títol –The power of introverts– em va cridar l’atenció. Ja sigui per casualitat o per això que anomenem destí quan ens convé, feia uns dies que em plantejava si aquesta forma de ser, aquesta particularitat d’agradar-me més estar envoltada de llibres que de persones, d’agradar-me més quedar-me a casa a veure una pel·lícula que anar de festa, si això podria afectar-me negativament, fer-me ser menys que la gent que és sociable, que es passa el dia de festa en festa, d’esdeventiment en esdeveniment, i que sembla que té facilitat per posar-se els altres a la butxaca. Tant si us sentiu identificats amb el que dic com si no, aquesta xerrada també va en gran part dirigida als extravertits, crec que és un monòleg que val la pena veure.

Aquí també us deixem Quiet Revolution, la pàgina web de Susan Cain, on podeu trobar més informació.

I ja, per acabar, us volia deixar una breu llista d’introvertits que admiro:

  • J.K. Rowling
  • Emma Watson
  • Albert Einstein
  • Rosa Parks
  • Audrey Hepburn

Wild

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s