Un harem amb ulls de nena

9788498728552.jpg          Arribo un dia més a la llibreria Malpaso amb la il·lusió que ja s’ha convertit en tradició un divendres al mes. La Maria Antònia, que acostuma a ser la nostra dinamitzadora, ens va avisar ahir que no podria venir, però ens va dir que confiava en nosaltres. Va demanar a una altra noia del grup si podia moderar ella la tertúlia i així vam quedar que seria. Quina sorpresa es va endur la pobre moderadora improvisada quan, en arribar a la Malpaso, es va adonar que s’havia llegit el llibre que no era!

Al final, però, tot va anar bé, perquè a mida d’anar-li explicant a ella una mica la trama i els personatges del llibre, va anar sortint la conversa, que al principi sempre es presenta més tímida i escorredissa, i va desenvolupar en una de les sessions on tothom vol dir-hi la seva, com sempre.

2792382.jpg            El llibre d’aquest mes del Club de Lectura Feminista de la Tribu era Sueños en el umbral, de Fatema Mernissi. La veritat és que jo no havia sentit mai el nom de l’autora, i crec que la majoria de les meves companyes tampoc. Després de buscar una mica més d’informació sobre ella, es confirma el que ja es pot veure al llibre: és un dels referents de la lluita pels drets de les dones al món musulmà. Fa il·lusió veure com les esperances de la mare de Mernissi, que es manifesten al llarg de tot el llibre, que la seva filla pugui viatjar, que sigui culta i lliure, es van complir, malgrat la poca possibilitat que semblava tenir en aquell moment.

Sueños en el umbral, vam dir, és una descripció edulcorada d’un harem familiar. Primer de tot hi ha això, a gairebé totes ens va sorprendre el concepte de l’harem familiar, on vàries famílies (la majoria ja monògames) viuen juntes en una mateixa casa. La paraula harem ens invocava abans, com a molta d’altra gent, un palau amb una quantitat desmesurada de dones, totes per servir i plaure el rei o el príncep o qui fos. Això és un harem imperial, ens explica Mernissi. Per què dic edulcorada? Em dóna la sensació al llarg del llibre que per la petita Fatema, res deixa de ser un joc. Si la història hagués estat escrita des de la perspectiva de la Fatema adulta, o des de la de la seva mare, probablement seria un llibre amb un caire molt més dramàtic. M’ha fet pensar una mica en la pel·lícula La vida es bella, molt diferent en molts aspectes, en la què el protagonista és retingut en un camp de concentració nazi amb el seu fill, i ho converteix tot en un joc per a l’infant.

Mernissi aconsegueix perfectament tornar a posar-se en les sabates del seu jo de set o vuit anys i jutjar les coses tal com ho faria una nena. A vegades, els adults donem coses per sabudes. Hi ha una escena molt graciosa, per exemple, en què ella i el seu cosí es pregunten per què els alemanys es barallen amb els francesos, si ambdós són cristians (està parlant aquí de la segona guerra mundial), i arriba a la conclusió que els alemanys persegueixen la gent que té els cabells negres, així que decideix anar amb un mocador al cap per evitar que “Hi-Hitler”, com se suposa que s’anomena el líder dels alemanys, la persegueixi. Aquesta còmica i esgarrifant situació acaba amb la seva mare esbroncant-la per dur un mocador, ja que ella porta tota una vida rebel·lant-se contra el vel.

malpaso-una-libreria-para-el-siglo-xxi.jpg

Totes coincidim en què ens ha sorprès conèixer el pensament de les dones que rodegen Fatema a la infància; són dones amb un fort sentiment de llibertat, que expressen el seu descontentament amb petits actes de rebel·lió quotidians. La mare, per exemple, ho fa esmorzant pel seu compte, quan a l’harem això està molt mal vist perquè tothom ha de menjar en comunitat. La mare és un dels personatges preferits de totes les participants; ens quedem amb una frase d’ella: “las madres deberían enseñar a los hijos a tener sueños, no a respetar fronteras”.

Ja cap al final de la sessió, com passa sempre, anem saltant d’un tema a l’altre, i acabem parlant de coses que no tenen res a veure amb el llibre (o sí, en realitat). Quan hi ha la Maria Antònia, normalment ella aconsegueix tornar a dur la nostra atenció cap a la lectura, però avui ens perdem parlant d’experiències personals que ens han indignat. Fem una mica de Fatema nosaltres mateixes.

– Wild

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s