Victòria Quingles brilla a la presentació del seu primer disc Nuredduna

sin título-10.jpg

Fotografia d’Albert Alcántara

El Centre Artesà Tradicionàrius (CAT) de Barcelona va obrir les seves portes el passat diumenge 9 d’Abril per acollir la presentació de Nuredduna, el primer disc de Victòria Quingles, una de les darreres descobertes de la música catalana. La cantautora mallorquina, però, no es trobava sola davant el perill durant el seu debut en una sala tan gran com és la del CAT: Quingles va aparèixer acompanyada per set músics dels quals dir que van fer una feina extraordinària és quedar-se curt: Toni Pagès, Pau Figueres, Miquel Àngel Cordero, Carlos Montfort, Jordi Montoliu, Laia Martí i Joan Antoni Pich. La cantautora ja duu a l’esquena un bon grapat de concerts, tant a Mallorca com a Barcelona, Girona i a la Catalunya Nord, però no n’havia fet cap abans amb tanta companyia.

1_sin título-2

Victòria Quingles va brillar a l’escenari des del primer minut, amb una de les cançons més celebrades del seu nou disc: “A la mort dels poetes”, composta per la seva amiga, també de Mallorca, Maria Dolors Cuenca. Als seus inicis, Quingles cantava majoritàriament versions en anglès de cançons com “Hallelujah”, de Leonard Cohen, o “Let it be” dels Beatles, i feia molt poques (o cap) cançons en català. Però ara ja fa un parell d’anys va descobrir a la ja consagrada Sílvia Pérez Cruz, i això li va revolucionar la vida: va fer que es reinventés com a cantant, i també com a compositora. “Aquesta cançó”, va dir sobre “De matí”, “també l’ha escrit un amic meu, en Pau Riera. Llavors la gent em demana per què no escric jo les meves lletres, però és que amb uns amics tan bons qualsevol s’hi posa…”. Però el que sí és mèrit seu -a banda del cant, que això ningú ho dubta-, és posar la música a les cançons. En només un estiu va compondre gairebé totes les cançons que conformen el disc.

Més endavant va explicar al públic què vol dir l’enigmàtic títol de Nuredduna. “Ve d’una llegenda mallorquina. La lletra és, per variar, d’un altre amic, en Miquel Àngel Adrover, que també és poeta. La llegenda parla sobre l’amor de Nuredduna i Homer”. El disc, que ja es pot sentir a Spotify i es pot comprar online a Amazon, va ser produït i arranjat per Carles Cases, sota el segell de la discogràfica PICAP. Tot són composicions pròpies, la major part amb lletres de poetes de l’entorn de Quingles, però també n’hi trobem algun de més emblemàtic com Joan Alcover amb el primer tema del disc: “La Sirena”.

sin título-6.jpg

En acabar el concert tots els espectadors es van posar de peu per aplaudir i demanar un bis. Cadascú del públic volia una cançó diferent, i és que, malgrat seguir un mateix patró, cada tema té una personalitat molt definida, fent que n’hi hagi per a tots els gustos. Finalment es va decidir que fos “Presència Innombrable”, d’Agustí Bartra. Com sempre, en sortir d’un concert que val la pena, les preguntes del públic anaven totes cap a una mateixa direcció: i ara, quan serà el següent?

-Wild

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s