Títol: El niño que sabía hablar el idioma de los perros
Autor/a: Joanna Gruda
Puntuació: 7
Editorial: Blackie Books
Què? La «falsa» autobiografia de Julek Gruda, escrita per la seva filla i centrada en els anys de la Segona Guerra Mundial. Julek comença com un espavilat nen polac en un barri marginal que al llarg del relat es veu forçat a abandonar la seva identitat més d’una vegada, i a inventar vàries vides per poder sobreviure, amb aventures, els anys de guerra.
El millor: una vegada t’atrapa, la forma en com descriu la quotidianitat de la guerra per a un nen/adolescent és fascinant. Malgrat els fets dramàtics que explica, no s’hi recrea; regna l’acció constant, els anys passen i els personatges van tirant endavant, més o menys ben parats.
El pitjor, l’inici. A mi em va costar una mica entrar a la novel·la, sobretot perquè al principi, quan el protagonista parla d’ell mateix amb cinc o sis anys, resulta poc creïble que tot el que pensa sigui propi d’un nen d’aquesta edat. Al meu parer, falla una mica el punt de vista infantil que busca l’autora, tot i que aviat la veu narradora s’adapta a l’edat del personatge.
T’agradarà si… conserves l’esperit i la inconsciència infantils, i et pots sentir identificat amb un noi que, enlloc de protegir-se de les bombes en un soterrani, decideix observar com cauen des del teulat de l’escola perquè, amb el temps, s’adona que les bombes només maten els altres.
La nostra cita preferida:ens quedem amb la primera frase del llibre: «De pequeño, tuve unos padres. Y también un tío y una tía. Luego me metieron en el orfanato. Entonces, vino la guerra, igual que para todo el mundo. Después de la guerra, tuve unos padres. Y también un tío y una tía. Pero ya no eran los mismos».
Com l’has de llegir? Idealment, en un viatge per França, per poder recórrer tots els poblets que esmenta el protagonista i, sobretot, per poder sentir l’acollidora essència de Condé-sur-Iton que descriu Gruda.
Una curiositat: Joanna Gruda, l’autora del llibre, és en realitat més coneguda per la seva faceta com a actriu i com a monologuista. El niño que sabía hablar el idioma de los perros és, de fet, la seva primera novel·la.
Si t’ha agradat seria fàcil caure en la temptació de recomanar-te El diari d’Anna Frank. Crec, però, que pel seu to desenfadat, el nostre llibre d’avui s’allunya bastant del dramatisme d’aquesta última, i s’acosta més a El nen del pijama de ratlles, de John Boyne.
Ja parlant d’una temàtica molt diferent, el protagonista independent i descarat del llibre m’ha recordat una mica al Holden Caufield, de la coneguda novel·la de J.D. Salinger, El vigilant en el camp de sègol. Totes molt recomanables!
-Wild
WoolfWildeWeb 